LA PASSIÓ TORNA A FIGUERES
L'Associació Amics de Sant Pere de Figueres va néixer amb l'objectiu de recuperar les tradicions populars de la ciutat lligades a la parròquia de Sant Pere, que, al llarg dels anys, s'havien perdut.
Una de les més destacades és la clàssica representació de la Passió, que es feia cada Setmana Santa, i que molts pobles del nostre entorn encara celebren amb un notable èxit de públic any rere any.
La ciutat de Figueres té una llarga tradició en la representació de la Passió de Jesucrist. Ja el 1799 hi ha documentades funcions teatrals que evocaven els darrers dies de Jesús. Al llarg del segle XIX i XX, la Passió va tenir un paper destacat en la vida cultural i religiosa de la ciutat, especialment gràcies al Patronat de la Catequística.
El 1935 mossèn Agustí Burgas va escriure I.N.R.I., un text que esdevingué una fita per la seva força escènica i per la decisió innovadora que Jesús no parlés a escena. Foren els altres personatges —Pilat, Caifàs, Judes, Maria...— els qui narraven els fets. Aquesta fórmula, inspirada en la famosa Passió d’Oberammergau, convertia l’obra en un diàleg viu entre els testimonis de la Passió i el públic. Anys més tard, Manuel Brunet escrivia Rex (1949), seguint la mateixa línia: donar veu als personatges històrics i fer que l’acció parlés per si sola.
Amb el pas dels anys, Figueres va viure noves representacions, com la del 1981 dirigida per Toni Montal al temple de Sant Pere, on es va aixecar un gran escenari al presbiteri i hi participaren més de cent vint persones. Aquell muntatge, que barrejava música, actors i una posada en escena solemne, és encara avui un record viu per molts figuerencs.
Posteriorment, ja als anys 90, la Parròquia del Bon Pastor, amb Mossèn Jesús Franco, va representar durant uns anys la Passió al teatre de la parròquia i al Castell de Sant Ferran.
La representació que avui presentem beu d’aquest llegat. Ens inspirem principalment en les Passions I.N.R.I. i Rex, on els personatges són els qui expliquen, en primera persona, el drama de la Passió. Però, en lloc de fer-ho amb diàlegs, ho fem amb monòlegs dramatitzats per donar més intensitat i proximitat a cada testimoni.
Com en les anteriors Passions de Figueres, el relat de Jesús transcorre en un altre pla, evocat a través de les grans obres de la història de la pintura i una selecció musical que abraça des del cant gregorià fins a la música contemporània, i pretenen ser un homenatge a Mossèn Josep Maria Albert, autor i director de les peces musicals que acompanyaren a les antigues representacions de la Passió de Figueres.
Aquesta és, doncs, una Passió que honra la tradició figuerenca i alhora proposa una mirada nova: un diàleg entre la paraula dels qui van ser testimonis i el silenci de Crist, que parla amb la força de la seva entrega.
US ESPEREM A TOTS EL DIUMENGE 22 DE MARÇ
A LES 18:30 h. A L'ESGLÉSIA DE SANT PERE.
PERSONATGES
• JUDES ISCARIOT: Gerard Carrión i Salip
• SERVENTA: Assumpció Ginesta
• PERE: Gerard Carrión i Masgrau
• ANNÀS: Lluis Menac
• CAIFÀS: Josep Palou
• PONÇ PILAT: Enrique Rodríguez
• CLÀUDIA PRÒCULA: Alba Noguera
• BOTXÍ ROMÀ: Gerard Carrión i Masgrau
• SAMARITANA: Rosa Murgui
• BARRABÀS: Dani Garzón
• DONA 1: Carme Casellas
• DONA 2: Veva Casellas
• ACOMPANYANT: Katherine Rodriguez
• LA VERÒNICA: Expi Porras
• SIMÓ DE CIRENE: Javier Rollón
• MARIA MARE DE JESÚS: Júlia Hernández
• MARIA DE CLEOFÀS: Silvia Lourdes Guiteras
• CENTURIÓ: Óscar Caler
• MARIA SALOMÉ: Ximena A. Gutiérrez
• NICODEM: Roman Mariette
• JOSEP D’ARIMATEA: Francesc Moreno
• MARIA MAGDALENA: Silvia Casamort
PRESENTACIÓ: Elisabeth Ruppmann
DIRECCIÓ: Gerard Carrión i Masgrau,
TEXTOS: Josep Menchón i Gerard Carrión i Masgrau (Revisió), a partir dels textos del llibre “Personajes de la Pasión de Cristo: ¿Con cuál me identifico?”, de P. Antonio Rivero, L.C., Credo Ediciones, Mèxic, 2019.
VÍDEOS: Josep Serra
VESTUARI: Carme Pujolar i Martí Pumarola
TÈCNIC D’IMATGE I SO: Martí Pumarola